Gorina

Feia molt temps que no hi pensava. No ho sabía, però els detalls encara perduràven en algún racó de la meva memòria. T'he vist a la televisió, i t'he tornat a sentir a la ràdio, però aquelles nits havíen marxat, només deixant un somriure nostàlgic alguns cops, sense aturar-me gaire a tornar-hi a pensar. Fa un temps vaig arribar a la feina, i algú que entrava em va aguantar la porta per passar darrera seu. Jo caminant capcot com sempre, no et vaig veure en un primer moment, però al donar les gràcies em vaig trobar amb els ulls d'en Gorina. Aleshores, de cop, va tornar tot...tot. Em vaig veure a mi mateix aquells estius, sobretot el de Cambrils, adolescent, cada nit, al llit, enganxat a la ràdio, amb els ulls com plats, sense poder dormir, escoltant fins al final cadascun dels programes. Descobrint cinema, música, llibres...a estimar la cultura, però sobretot, un espai obert on gent tant diversa, tant especial, podia comunicar, transmetre, rebre, i sobretot compartir en una comunitat de germans nocturna, ansietats, inquietuds, maneres de pensar, deixant de banda prejudicis... oberts, alliberats, confidents. Més enllà de la mitjanit i Germans de lluna, nits que no volien acabar, i que formen part del què sóc. Gràcies